Dret civil valencià, DRET- català i valencià

La aportació de bens privatius a la societat de guanys

Què es la societat de guanys  i com es pot estipular?

La societat a guanys es defineix com el règim econòmic matrimonial mitjançant el qual, tots els guanys obtinguts durant la vigència del matrimoni passen a ser comuns als cònjuges que es repartiran a meitat una vegada es dissolgui. Així ho expressa el Codi Civil en el seu article 1.344, “Mitjançant la societat a guanys es fan comunes per als cònjuges els guanys o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol d’ells, que els seran atribuïts per meitat en dissoldre’s aquella”

Resultado de imagen de boda dibujo

La societat a guanys es pot atribuir en el moment de la celebració del matrimoni o posteriorment mitjançant capítols matrimonials. El nostre Codi Civil reconeix llibertat en cada matrimoni per a decidir el règim econòmic matrimonial pel qual es regiran, per mitjà de capítols matrimonials.

En cas de no haver-hi capitulacions s’aplica la llei personal comuna que tinguen els cònjuges en el moment de contraure matrimoni, en el cas que no es tinga una comuna, s’aplicarà la llei personal o la residència habitual d’un dels cònjuges triada per ells per mitjà de document públic que s’atorgarà abans de la celebració del matrimoni. En el cas que no es puga aplicar cap de les anteriors, serà aplicable la llei de residència habitual comuna immediatament posterior al matrimoni. A falta d’aquesta, s’aplicaria la del lloc de celebració del matrimoni.

A Espanya dependrà de la comunitat autònoma a la qual estiguis obligat a regir-te, ja que existeixen dos drets aplicables, està el dret comú, que aquest s’aplicarà a falta del següent que és el dret foral o especial, que s’aplica a València, Aragó, Balears, Catalunya, Navarra, Galícia i part de Biscaia. Pel que, en absència de capitulacions o pacte i de dret foral o especial en la C.C.A.A, el règim que serà aplicable serà el de la societat a guanys com a règim econòmic matrimonial supletori, com així ho estableix el Codi Civil.

Ara bé, ens basarem en el supòsit en el qual un matrimoni es regeixi pel règim de societat a guanys i, un dels cònjuges, en un moment donat durant la vigència del matrimoni, decideix aportar un bé privatiu per herència a la societat a guany.

Una vegada aportat un bé privatiu a la societat a guanys ja no podré recuperar-lo?

L’aportació de béns privatius a la societat a guanys no és una figura jurídica que es reculli com a tal en el Codi Civil però sí, la Direcció General Registres i Notariats (d’ara endavant DGRN) s’ha pronunciat sobre aquest tema en les Resolucions 10 de març de 1989 (EDD 1989/2708) en la qual s’admet la possibilitat que els cònjuges duguen a terme un “negoci d’aportació de drets” o de “comunicació de béns”, “el principi rector en la matèria és el de la llibertat de pactes entre els cònjuges” i per altres Resolucions “l’aportació a la societat conjugal, constitueix un negoci jurídic vàlid i lícit a l’empara de la llibertat de pactes i contractes que regeix entre cònjuges igual que entre estrany”. Però d’altra banda, és una figura que s’assembla a la de l’article 1355 CC en el qual expressa “Podran els cònjuges, de comú acord, atribuir la condició de guanys als béns que adquireixen a títol onerós durant el matrimoni, qualsevol que sigui la procedència del preu o contraprestació i la forma i terminis en què se satisfaci. Si l’adquisició es fes en forma conjunta i sense atribució de quotes, es presumirà la seva voluntat favorable al caràcter de guanys de tals béns”.

La diferència és que, aquest article regula el pacte per tots dos cònjuges, de comú acord, diferent a l’aportació de béns privatius a la societat a guanys, com bé assenyala la Sentència del TS de data 26 de febrer de 2002 que distingeix totes dues situacions, en la qual en la de l’article 1355 CC hi ha una adquisició conjunta pels cònjuges durant el matrimoni i a títol onerós. “Per contra, res impedeix celebrar el pacte d’aportació a de guanys sobre béns pertanyents a un dels cònjuges amb caràcter privatiu per haver estat adquirits a títol gratuït o per pertànyer-los abans del sorgiment de la societat a guanys. A més, la mateixa sentència assenyala que“ en el cas del 1355 CC la causa està implícita: el sosteniment de la societat a guanys, la qual cosa ha estat discutit en l’àmbit de l’aportació”.

Resultado de imagen de firma contrato


Pel que en resposta a la pregunta i partint del supòsit de fet, el codi civil també reconeix que els cònjuges poden transmetre’s per qualsevol títol béns i drets i, celebrar entre si tota classe de contractes. L’important en aquests casos és que s’estipuli per mitjà de document públic en el qual conste que ofereix el seu bé privatiu amb caràcter onerós a la societat a guanys i que el seu valor haurà de tenir-se en compte una vegada es produeix la liquidació d’aquesta societat. Així ho assenyala l’article 1358 CC: “Quan conforme a aquest Codi els béns siguin privatius o de guanys, amb independència de la procedència del cabal amb què l’adquisició es realitzi, haurà de reemborsar-se el valor satisfet a costa, respectivament, del cabal comú o del propi, mitjançant el reintegrament del seu import actualitzat al temps de la liquidació”. El caràcter onerós de l’aportació de béns privatius farà que figuri un deute en la societat a guanys per l’import del valor del ben aportat cap al cònjuge aportant. Per contra, si l’aportació del bé privatiu es fa amb caràcter gratuït, figurarà com a actiu de la societat a guanys.

Per tant, el cònjuge que va aportar un bé privatiu a la societat a guanys tindrà un dret de crèdit enfront d’aquesta, del 100% del valor del que haja aportat. El més important, per tant, perquè no sorgeixi cap problema a l’hora de liquidar la societat a guanys és:


• Estipular aquest tipus de negoci jurídic per mitjà d’escriptura pública com així l’expressa DGNR: “en via de principis, les transmissions addicionals de béns entre cònjuges, alienes al procediment de liquidació (i tals són les que es refereixen a béns adquirits pels cònjuges en estat de solters no especialment afectes a les càrregues del matrimoni), constitueixen un negoci independent, que exigeix acollir-se a la regla general d’escriptura pública per a la seva formalització”. (Resolucions de la DGRN de 13 de juny de 2011 i 13 de març de 2015). A diferència de si es tractés de l’habitatge familiar, que en aquest cas, podria establir-se aquest tipus de negoci jurídic per mitjà de conveni regulador.


• Que en aquesta escriptura pública es faça constar tant el caràcter onerós com que el valor de l’aportat serà tingut en compte com a passiu de la societat a guanys.

• Aquesta escriptura haurà de ser acceptada per l’altre cònjuge.

Resultado de imagen de firma contrato dibujo

L’Audiència Provincial de Madrid s’ha pronunciat en la seva Sentència de 9 de març de 2016 indicant que “els arguments que defensen que en aquests casos també persisteix el dret de reintegrament es basen en el fet que existeix una causa onerosa en l’atribució de guanys que justifica el dret de reemborsament que actuaria com a contraprestació a la declaració de guanys que va fer el cònjuge que va aportar els seus diners privatius”.
L’aportació de béns a la societat a guanys no es tracta d’un negoci jurídic traslatiu de domini en favor del cònjuge no titular, sinó que, la beneficiària és exclusivament la societat a guanys encara que després es vagi a beneficiar l’altre cònjuge d’una forma indirecta (STSJ Contenciós administratiu del 25 octubre de 2018).

Diferent seria si és ben privatiu d’un dels cònjuges per ser adquirit quan era solter però quan es va contreure matrimoni ho va aportar a la societat a guanys no estant abonat tota la quantitat i passant a fer-se càrrec tots dos cònjuges de la resta de la quantia. En aquest cas es diferenciaria, a l’hora de liquidar-la, la quantitat que ja estava abonada abans de realitzar-se aquesta estipulació d’aportació del bé privatiu a la societat a guanys i el que es va abonar per tots dos cònjuges.


Cabria una revocació de l’aportat a la societat a guanys?


Pel que sembla la manera de deixar sense efecte aquesta aportació feta a la societat a guanys seria per les causes generals d’ineficàcia dels negocis jurídics, sent aquestes únicament vàlides per ser considerat un negoci jurídic de dret de família.

Resultado de imagen de divorcio o separacion dinero

Bibliografia

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1889-4763

https://www.notariosyregistradores.com

Creació de la entrada:

Marta Rovira Blasco.

Advocada, redactora col•laboradora en Iuris Fàcil.

marta 33 (1).jpg

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s